Un viatge musical diví
L’Estiu és Diví. I poques coses s’acosten tant a la divinitat com la música. Aquest estiu, de la mà del músic i compositor Jordi Domènech farem un viatge per la història de la música, des de l'Edat Mitjana fins a la modernitat, acompanyats pel so de l'orgue, instrument clau de la música sacra que acompanyem amb moltes propostes de visita. Aquest estiu i sempre, que la música ens acompanyi!
Època medieval
De la melodia més simple a la polifonia.
Gairebé mil anys d’evolució musical on es varen inventar coses fonamentals com el pentagrama, els noms de les notes o la polifonia.
Com que la impremta encara no estava inventada i el paper no era gens estès aquesta època -tot i ésser llarguíssima- ens ha deixat pocs exemples. A l’orgue, sentirem un “stampita” interpretada per Jordi Reguant.
Època medieval
MONESTIR DE SANTA
MARIA DE L’ESTANY
El claustre del Monestir de Santa Maria de l’Estany guarda, en els seus capitells, algunes representacions iconogràfiques on trobem representacions de músics o elements musicals.
Un dels grans exemples de canònica romànica catalana. Va ser construïda a la segona meitat del segle xi, impulsada pels comtes del Pallars Jussà, Ramon V i Valença de Tost. És consagrada l'any 1069 pel bisbe d’Urgell, Guillem Guifré, i dedicada originalment a Santa Maria, Sant Esteve i Sant Pere.
A la portada de Santa Maria de Ripoll apareixen un bon nombre de músics i instruments que ens ajuden a documentar el fet musical al llarg del segle XII.
No podem justificar cap altre estil musical a la Vall de Boí que no sigui la música romànica, un fet extremadament palmari.
Malgrat presentar-nos com una església fortificada, Sant Miquel de Fluvià s’acaba descobrint com un dels millors exemples de romànic empordanesos. La seva tradició no pot ser altra que la música monàstica romànica.
Renaixement
Què tenen en comú el renaixement i el jazz?
Al vídeo parlem de l’escriptura musical, de l’aparició de les grans peces polifòniques
de fins a 40 veus, de l’impremta i dels noms curiosos d’algunes misses: Papa Marcello o L’homme armée. Jordi Reguant ens despedeix amb una pavana amb la seva glossa.
Renaixement
El segle xv es correspon amb un període d'esplendor per l'església del Pi, que s'havia convertit en una de les parròquies principals de la ciutat de Barcelona. Aquesta puixança va traduir-se amb una forta presència musical dins dels actes religiosos de la basílica i comunitat.
La catedral de Barcelona esdevé un dels grans puntals de la producció gòtica musical d’Europa. Gràcies al seu arxiu s’han pogut conservar algunes d’aquestes peces, que encara avui les podem escoltar dins dels seus murs.
La comunitat benedictina del monestir de Sant Cugat mantingué activa la producció musical al llarg dels segles. Una bona mostra és el període gòtic, amb una presència important dins l’antic arxiu del monestir o en alguns dels seus retaules, com el de Tots Sants de Pere Serra.
L’església del monestir de Sant Salvador de Breda, coneguda com la catedral de la Selva, és una de les millors mostres de construcció gòtica a la comarca. La seva època daurada la podem situar al llarg dels segles XIV i XV, coincidint amb la construcció d’aquesta nova església.
Tot i pensar sempre amb el romànic i la seva expansió pirenaica, els segles XIV, XV i XVI tingueren una presència palpable dins les arts de la Val d’Aran, també per la música religiosa d’aquell temps.
barroc
L’època de l’òpera, els castratti i el baix continu.
El barroc és l’època d’alguns dels compositors més presents als auditoris: Vivaldi, Bach o Händel. L’escriptura musical evoluciona i les partitures ja comencen a ser més assequibles. És l’època de la improvisació: s’improvisaven els ornaments, el baix continu. A més, apareixen dues manifestacions encara avui super-populars: l’òpera i l’oratori. Amb nosaltres l’organista Mercè Sanchís.
BARROC
Tot i ser un dels grans temples gòtics del país, la Seu de Manresa manté activa la seva memòria musical amb l’existència de la capella de música de la Seu, que es va constituir l’any 1611.
Destacat també és el fet de conservar, a l’arxiu de la Seu, un gran grup d’obres dels principals compositors catals de música religiosa dels segles XVIII-XX.
La gran catedral romànica de Catalunya mostra la seva importància històrica amb la presència d’una destacada capella musical. Fou especialment activa i proveïdora de músics i mestres de capelles a altres seus del país al llarg del Renaixement i Barroc.
La Missa de Sant Narcís. Es tracta d’una obra que el mestre de capella Josep Pons (Girona, 1770 - València, 1818) va compondre per a la consagració de la capella de Sant Narcís a la basílica de Sant Feliu de Girona, el 4 de setembre del 1792
L’orgue de Santa Maria la Major de Montblanc és un dels millors i més ben conservats exemples d’orgue barroc català. És l’instrument totalment original més antic de Catalunya.
La cadireta és de començaments del XVII i l’orgue major del XVIII. A més de la seva qualitat musical, destaca pel conjunt de cadireta i caixa, treballades amb una talla, potser una mica tosca i sense daurar; i pel conjunt de les sargues.
El temple reusenc acull diversos dels actes més importants de la Setmana Santa de la capital del Baix Camp. Un d’ells és la Funció de la Coronació del Senyor. La música, com l’escenografia i litúrgia, juguen un paper clau en aquesta representació d’aquest acte sacramental.
classicisme i romanticisme
Les èpoques de les grans simfonies i les grans orquestres.
El classicisme es regeix per un model, el model vienès. El romanticisme, en canvi, acoloreix les seves peces amb noves sonoritats, ritmes i escales exòtiques. Són les dues èpoques de les grans orquestres, les grans simfonies, les grans sonates i els grans concerts o sia, de les grans peces dividides en capítols, els moviments. Saps
que algunes simfonies necessiten un exèrcit de músics dalt de l’escenari?. Acabem amb un final apoteòsic de Mendelssohn, amb Mercè Sanchís a l’orgue de Collbató.
classicisme i romanticisme
La desamortització de Mendizábal marcà el futur de la gran majoria de monestirs del país. Molts d’ells començaren un gran procés de degradació que comporta la seva conversió en ruïnes. Sortosament, el monestir de Gerri de la Sal ha sabut conservar la seva església, però al llarg del segle XIX perd gran part del seu conjunt. Com la música, també trobem la ruïna romàntica.
El romanticisme arriba a Catalunya coincidint amb els primers estirabots de la Renaixença. La reivindicació de la Catalunya comtal i medieval troba una bona mostra del seu gloriós passat a Sant Pau del Camp.
Al llarg del temps la parròquia de Santa Maria Assumpta d’Arenys de Mar i tota la seva contrada ha cultivat l’ús de la música tradicional i devocional traduïda amb els Goigs. Tot i que molts guarden les seves arrels als segles XVII i XVIII, el segle XIX conforma un dels moments de més popularitat d’aquestes composicions.
Al llarg del segle XIX l’església de Sant Esteve d’Olot tradueix sobre pedra, fusta, plata i paper el seu temps. També la música serà un llegat del romanticisme a la capital de la Garrotxa.
Coneixem, des dels inics del segle XV, que hi hagué un orgue a la basílica de Santa Maria. L'actual va ser construït a partir de l'any 1803 per Domènech Cavaillé i el seu pare, Joan Pere Cavaillé, procedents del Llenguadoc. Va ser acabat l'any 1854 per Gaietà Vilardebó. Tot i que malmès al llarg de la Guerra Civil, s’ha restaurat i esdevé un dels grans exemples d’orgue del segle XIX.
Segle XX
i música moderna
T’adormies cubista i et despertaves surrealista! L’època dels “ismes”.
El minimalisme, l’expressionisme o el serialisme són alguns dels estils musicals que varen triomfar el s.XX. Alguns compositors abandonen els sistemes del romanticisme i innoven, afegint el soroll, les tècniques instrumentals expandides -que fan anar de corcoll els intèrprets-, la música electrònica. Guridi, incorpora a la seva peça del Bon pastor tant la tempesta més desaforada com els bels més desvalguts dels xais, posant a prova la nostra organista Mercè Sanchís.
Segle XX i música moderna
L’única, de totes les esglésies de la xarxa de Catalunya Sacra, que segueix en construcció. Dins del projecte de Gaudí, i tots els seus deixebles, la música juga un paper fonamental, especialment la del nostre temps.
L’orgue de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és una mostra de la història de la basílica. Tot i que l’última de les restauracions, ja al segle XXI, esdevingué la reactivació de l’orgue de la basílica, els seus materials originals daten dels segles XVII i XVIII.
Moltes de les esglésies de les Valls d’Àneu, bones mostres del patrimoni d’arrel religiosa del Pirineu, son seu d’actes del Festival Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu
La presència d’una comunitat viva dins dels murs mil·lenaris del Monestir de Sant Daniel de Girona és una mostra de la contemporaneïtat eterna, també amb l’ús i producció musical.
La reconstrucció, als anys quaranta del segle XX, de l’orgue de la catedral de Girona, marca l’evolució al llarg del segle passat del temple. És un dels orgues romantico-simfònics més importants de Catalunya.
CONCERTS D’ESTIU
30
JUNY
20 h
Església de
Santa Maria d’Arenys de Mar
Cor Aixa
Orquestra Terrassa 48
10
AGOST
19 h
Col·legiata de Santa Maria de Mur
Na Rota Do Peregrino
7
juliol
19 h
Santuari
del Miracle
Hirundo Maris
Noctes Cor de Cambra
10
agost
22 h
Monestir
de Santa Maria
de l’Estany
XXII Bachiana
28
juliol
19 h
Església de
Sant Joan
de Boí
Quartet Atrium
19
AGOST
20 h
Església de
Santa Maria de Taüll
L’Atzavara
6
SETEMBRE 20.30 h
Basílica
de la Seu de Manresa
Josep
Solé i Coll
19
juliol
21.30 h
Monestir
de Sant Cugat del Vallès
Cobla Jovenívola
de Sabadell
13
juliol
21.30 h
Monestir
de Sant Cugat del Vallès
Joan Amèric
Presentació i guió: Jordi Domènec
Organistes:
Jordi Reguant / Mercè Sanchís
Catalonia Sacra és una iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya. El seu propòsit és donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica, i ajudar a la seva visita. Aquest patrimoni, que representa una altíssima proporció de la riquesa patrimonial del territori, és el resultat de 2.000 anys de vinculació entre el cristianisme, la cultura, la identitat i l’espiritualitat del país.
